 |
| |
|
|
| |
Tots tenim la nostra veritat |
|
| |
|
|
| |
Tots tenim la nostra veritat
Si portes temps tancat
la treus de ben endins del pou.
Si ets obert et surt a rajar:
mira quin doll d'aigua a la font, ara que es vespre*
No volem sentir-nos errats,
però seguim dempeus
a base de murs.
Hi ha bifurcacions que agafar...
Quan tries un camí,
destries els altres.
Com la foscor s'apropa al mussol
i ell obre els ulls,
el cap desperta.
O com un gos remuga gelòs rostant un ós, el cap desperta.
Tots tenim la nostra veritat,
però només alguns
en fem bandera.
Tots tenim la nostra veritat,
tan qui nodreix l'amor
com qui el mossega!
|
|
|
 |
| |
|
|
| |
Drenar |
|
| |
|
|
| |
Som tot ferida,
i com supura!
Tota la vida
cerquem la cura.
Hi ha qui vol creure
que se'n pot estar
i dissimula
que a soles
es mor per drenar...
Riures extàtics
esquitxen les galtes.
La pell que tiba,
ara dol, ara vibra,
fent via fins que
tremolen les cames!
Para atenció,
que tot jo sóc a punt
de drenar.
Destarotats,
fets puré per la vida.
Estructurats
per ser ben sacsejats.
Som astres que
necessiten dels altres.
Naixem tocats
i ens toquem més
per tal de drenar. |
|
|
 |
|
| |
|
|
| |
N'hi ha que s'afanyen a mostrar
quan troben un peix gros,
beneïnt la taula
amb un vi ben escumós.
N'hi ha que viuen dins de mapes
per no perdre's,
comprobant que enfora
lliga amb l'interior.
Com la foscor s'apropa al mussol
i ell obre els ulls,
el cap desperta.
O com un gos remuga gelòs rostant un ós, el cap desperta.
Uns preguen pel gust o per la por
d'una ocasió de frec a frec
amb la d'un altre,
o esperen tancats
amb pany i clau
que arribi un brau
i fumi avall la seva tanca.
No volem sentir-nos errats,
però tots tenim la nostra veritat tots tenim la nostra veritat,
tots tenim la nostra veritat.
* DIU JOAN SALVAT-PAPASSEIT |
|
|
|
| |
|
|
| |
Consell
(Dolors Miquel) |
|
| |
|
|
| |
L'amor és la malaltia més rara de tot lo món: l'ex-malalt que la tenia la busca per tot lo món |
|
|
 |
|
| |
|
|
| |
Tots tenim la nostra veritat |
|
| |
Drenar |
|
| |
Reflexos |
|
| |
Altra volta* |
|
| |
PLE |
|
| |
Un raig de llum |
|
| |
Vincle |
|
| |
Sr. desconegut |
|
| |
Tinc por |
|
| |
Poema vegetal* |
|
| |
Natura |
|
| |
Dues passes enrere |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Composat i interpetat per ((( j )))
Amb Jordi Sànchez al baix.
(tots els temes),
Xavi Ayala a la bateria
(temes 1,3,6,7,8 i 11).
i Oriol Pujol al teclat
(temes 3, 6, 8 i 10).
Dolors Miquel diu 'Consell'.
BlancaLlum Vidal diu
'La cosa en mi'.
Inclou 'Altra volta', a partir de la segona variació de 'Tema i variacions' de Joan Brossa*,
i el 'Poema vegetal'
de Dolors Miquel*. |
|
| |
|
|
|
|
| |
|
| |
|
| |
|
|
| |
Reflexos |
|
| |
|
|
| |
Cada moment
porta un va i ve
de feixos de llum tèrbols!
Et sento dir-me:
'Eh, tu! On ets?'.
Enredat als teus reflexos!
Potser sóc cada cop
més lluny
dels punts a on es fixa
tanta gent.
He descobert que les veritats
més amagades poden veure's
en un reflex.
|
|
|
 |
|
| |
|
|
| |
La tirania del pensament
aixeca murs
que no et deixen veure res.
El món és buit
de tan engany que té!
Oblides confiar en allò que ve.
Hi ha més veritat als reflexos!
Jo m'hi passaria tot el dia
desxifrant-ne el moviment
Allò que se'ns presenta disposat
és tan fictici... no té interès.
Potser sóc cada cop més lluny
dels punts a on es fixa
tanta gent.
Però he descobert que les veritats més amagades poden veure's en un reflex.
Enmirallant-nos en la multitud,
et veig a tu als altres,
i els altres en tu.
Feliç si trobo algú
que em deixa entrar,
o veig que han oblidat enretirar
les claus d'alguns reflexos.
Quant de temps viscut
als reflexos!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
| |
|
|
| |
Altra volta
(de Joan Brossa*) |
|
|
|
|
| |
|
|
| |
Pou absorvent, el jo, inútil desferra / que al sentit de cap fletxa giravolta. / Poetes lliris desdenyen la guerra / que es fa latent al sí de la revolta. //
Jo no vull perdre el contacte amb la terra / i la relació amb la gent que em volta. / Vells, poetes i mestres, us enterra
/ la lluita; l'home us supera altra volta. //
Si els arbustos recolzen en sabates / Damunt la terra un trist destí ens retroba / I tothom mor de pena entre les mates. //
Tot el gènere humà dintre de la cova / d'un món fantàstic d'irreals patates / No daran idea de cap força nova.
* 'SEGONA VARIACIÓ'
DE 'TEMA I VARIACIONS'
DE JOAN BROSSA |
|
|
|
|
| |
|
|
|
| |
|
| |
|
|
| |
PLE
(amb Rusó Sala) |
|
| |
|
|
| |
(Tot és ple de punts
que brillen fort en la foscor.
Tot és ple de corrent
que ens travessa d'uns a d'altres.
L'amor als feixos de llum
ens omple de dies d'escalfor
per copsar que la raó
veu millor des de la màgia.
L'amor ho demostra,
si el sents endins o enfora,
fortuna la nostra!) |
|
|
 |
|
| |
|
|
| |
Tot és ple de llocs comuns,
quan fas a un costat l'hàbit de diferenciar-te.
Tot és ressó de veus
que ens passen d'uns a d'altres.
Quan la ment es calma,
pots fruir en la vibració.
Qui ha trobat la llum endins,
la reflecteix enfora.
Qui ha trobat la llum enfora,
la reflecteix a l'interior.
Tot és ple de la mateixa substància,
posant paraules, fent enrenou! Tot és ple!
A cops ve tan fort
que aconsegueix enlluernar-te.
A cops ho indunda tot d'ombres i foscor...
Tot és fosca tanmateix!
Qui ha trobat la llum endins,
la reflecteix enfora.
Qui ha trobat la llum enfora,
la reflecteix a l'interior. |
|
|
|
|
| |
|
|
|
| |
|
| |
|
|
| |
Un raig de llum |
|
| |
|
|
| |
Un raig de llum en la foscor...
Vaig deixar veure que
no sóc un home tipus,
per ser traslladat a un racó.
Anys de soledat imposada...
Tu la vas acabar.
Tu la vas dur a la fi.
Tu la vas acaronar
fins a fer-la sortir!
Una conversa sense por:
idees que trenquen
les parets de la bombolla.
Enfora res no gira
al meu voltant...
M’estava quedant atrapat en mi!
Tu ho vas veure clar.
Tu em vas guarir.
Em vas estendre la mà
fins a fer-me sortir! |
|
|
 |
|
| |
|
|
| |
Un raig de llum,
una conversa,
un llibre en blanc
que els dos vam llegir...
Una mirada
diferent de les altres.
Un raig de llum!
Queda palesa la importància
d’una mà estesa
en el moment adient.
Sempre provo
de sortir-me’n sol...
Estava tan necessitat!
Tu et vas adonar.
Tu et vas arriscar!
Vas entrar aquí endins
fins a fer-me sortir! |
|
|
|
|
| |
|
|
|
| |
|
| |
|
|
| |
Vincle |
|
| |
|
|
| |
Tens el posat calmat
que jo voldria,
fent fora les pors
que un moment
a mi em capgiren!
Tens el contrast
que gela els cims
en primavera
omplint el cabal
d'una passió
que m'ennuega.
Jo sobreviuria sense tu!
Trobo tantes portes
en la multitud...
És amb aquesta independència
que vull apropar-me a tu,
perquè tot just la llibertat
valida el nostre vincle. |
|
|
 |
|
| |
|
|
| |
Ben al present,
salto el riu de pedra en pedra,
tallant dolçament
els lligams de dependència
que em van portar
escalfors en aparença:
amor no és amor
si no pots viure
en la seva absència!
Jo sobreviuria sense tu!
Trobo tantes forces
en la solitud...
És amb aquesta independència que vull apropar-me a tu,
perquè tot just la llibertat
valida el nostre vincle.
Vincle!
Viu!
Vincle!
Viu... |
|
|
|
|
| |
|
|
|
| |
|
| |
|
|
| |
Sr des-conegut |
|
| |
|
|
| |
Et veig per aquestes terres,
produïnt i xerrant
com si tot fos exterior...
Habituat a no fer veure
parts de tu.
Tan sols si no hi ha ningú,
Sr. desconegut.
Veig que rius alegre,
et veig ben rebut pel grup
(és la recompensa!).
De portes endins
relaxes el posat segur.
Qui sap què penses llavors,
Sr. desconegut!
Jo em vull saber amagar
tan bonament com tu!
Si et sembla bé,
vindré un temps
a prendre apunts...
|
|
|
 |
| |
|
|
| |
La cosa en mi
(BlancaLlum Vidal) |
|
| |
|
|
| |
Sóc una nina que té por
Sóc la por dins de la nina
Sóc la nina que fa por
Sóc una por que té una nina
Sóc la nina dins la por
Sóc la por que fa la nina
Ets calor per a la nina
que té por
Ets l'amiga de la por
dins de la nina
Ets el reflex de la nina
que fa por
Ets el foc que encén la por
que té una nina
Ets el fel de la nina dins la por
Ets l'orgull de la por
que fa la nina |
|
|
|
|
| |
|
|
| |
Jo salto les barreres
que a tothom aturen!
Fins a quin p
unt aguantes
que et faci una lectura?
La linia divisòria
pot ser una aventura,
si timbres el seu ritme
i vols entrar-hi a investigar...
Si per descuit
deixes oberta una comporta,
i hi entra algú i d'allò que veu n'agafa mostres,
veuran que...
sabran que...
diran que...
"Ja en tenim un més
de menys desconegut!".
Jo em vull saber amagar
tan bonament com tu!
I especiar el rerafons
d'aquest país ocult...
Sr. desconegut |
|
|
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Tinc por de que arribi el fred
i emboiri les distàncies
dels carrers
i em digui 'Pensa-ho bé
abans de marxar a un altre lloc!' 'Estigues quiet
i sentiràs el teu interior!'
Ai! Tinc por de que vingui el fred
i em digui una vegada més
les meves utopies,
si ja les sé!
Sóc a l'altra banda
de les situacions
a les que em duc
sense pensar-ho bé.
I això em fa tèmer que
allò que crec no sigui pas veritat!
Veig el cel tranquil, blau,
i tinc por de que vingui el fred... |
|
|
 |
|
| |
|
|
| |
|
| |
|
|
| |
Poema vegetal
(de
Dolors Miquel*) |
| |
|
|
| |
Sóc aquí.
Fantasia vegetal.
Tardor del misteri.
Despulla'm.
Sóc un bosc
d'heures obscenes.
Sóc un bosc
de lianes impúdiques,
sóc l'esparracada masoquista d'esbarzers.
Travesso els espais foscos
del cervell.
Sóc aquí.
Fantasia vegetal.
Tardor del misteri.
Despulla'm. |
|
|
 |
|
| |
|
|
| |
Muntada al cavall de la solitud,
a la gropa dels desitjos salvatges.
Sóc la densitat
que s'ofega en l'excés.
Perduda en la immensitat
del conte de la carn
t'espero llop cínic,
escena mòrbida.
Matar-te i morir
en un lapsus de temps,
murmurar foscor
com si fos incendi,
devorar el límit,
matar allò conegut.
* A PARTIR DEL POEMA VEGETAL DE DOLORS MIQUEL |
|
|
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
| |
|
|
| |
Natura |
|
| |
|
|
| |
De tots els llocs del món,
hi ha un endins
que dóna alegria
sense jutge ni mesura.
Avall de pensaments i d'invents del moment que ens torba
vibra la nostra veritat més pura.
Els pensaments s'estenen
pel cos i els sentiments
mostrant, de nosaltres,
la part més dura.
Ah, però, entremig de tot
veig un somriure obert:
la llum dels feixos hi despunta.
(com hi despunta la llum!)
Ben lluny
de tanta quadratura.
Ben lluny
del gust per la impostura.
Ben lluny
de pretensions d'altura,
gratacels, ficcions, desencís...
(Som l'endoll de la natura) |
|
|
 |
|
| |
|
|
| |
Les branques treuen flor demanant atenció concreta enmig de perfums i voladures.
Però voltant endins i enfora
dels paradissos que s'anuncien,
entens quina festa és
la que perdura!
Ben lluny
de tanta quadratura. Ben lluny
del gust per la impostura.
Ben lluny
de pretensions d'altura,
gratacels, ficcions, desencís...
(Natura, tens prou temps
com per veure sense amargura. Natura, tens la calma
que és tota una aventura) |
|
|
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
|
| |
|
| |
|
|
| |
Dues passes enrere |
|
| |
|
|
| |
Hauria fet per tu.
M'ho hauria jugat tot:
el noi més tendre
i el fill de puta,
per la teva escalfor.
Dençà que et vaig veure marxar,
per mi vas ben romandre,
tot i la dificultat
de les nostres circumstàncies.
I ara quedo a la fi lliurat
del somni més dolç i més amarg
de mantenir aquest
fort vincle amb tu,
dues passes ben enrere.
I ara quedo a la fi lliurat
del goig de veure't explicar
com vius la teva vida,
dues passes ben enrere.
Retrobant el gust per mirar
el rostre d'estranys en caminar. Sentint que tot mot fa boca
davant d'un full en blanc.
A mida que les pells
tremolen per dins
per fer front al venir del fred
que ens omple de
llum de botigues
tot l'amor que hauríem comès.
|
|
|
|
|
| |
|
|
| |
I ara quedo a la fi lliurat
del somni més dolç i més amarg
de mantenir aquest fort vincle amb tu, dues passes ben enrere.
I ara quedo a la fi lliurat
del goig de veure't explicar
com vius la teva vida,
dues passes ben enrere.
Abraçaré el desencís,
no el deixaré malmetre
aquest afecte
que tu em fas brollar.
Potser hauria d'haver arriscat
la carta més alta que un pot jugar però no vaig gosar posar en joc
la nostra amistat. |
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
