De tots els llocs del món,
hi ha un endins que dóna alegria
sense jutje ni mesura.
Avall de pensaments
i d’invents del moment que ens torba
vibra la nostra veritat més pura.
Els pensaments s’extenen pel cos i els sentiments
mostrant, de nosaltres, la part més dura.
Ah, però, entremig de tot veig un somriure obert:
la llum dels feixos hi despunta.
Ben lluny de tanta quadratura.
Ben lluny del gust per la impostura.
Ben lluny de pretensions d’altura,
gratacels, ficcions, desencís...
(som l’endoll de la natura)
|
Les branques treuen flor demanant atenció concreta
enmig de perfums i voladures.
Però voltant endins i enfora
dels paradissos que s’anuncien,
aprens quina festa és la que perdura!
Ben lluny de tanta quadratura.
Ben lluny del gust per la impostura.
Ben lluny de pretensions d’altura,
gratacels, ficcions, desencís...
(Natura, tens prou temps
com per veure sense amargura.
Natura, tens la calma
que és tota una aventura)
|