| |
Pou absorvent, el jo, inútil desferra
que al sentit de cap fletxa giravolta.
Poetes lliris desdenyen la guerra
que es fa latent al sí de la revolta.
Jo no vull perdre el contacte amb la terra
i la relació amb la gent que em volta.
Vells, poetes i mestres, us enterra
la lluita; l’home us supera altra volta
|
|
Si els arbustos recolzen en sabates
Damunt la terra un trist destí ens retroba
I tothom mor de pena entre les mates.
Tot el gènere humà dintre de la cova
d’un món fantàstic d’irreals patates
No daran idea de cap força nova.
|
|
