|
| |
|
|
| |
Natura |
|
| |
|
|
| |
De tots els llocs del món,
n'hi ha un endins que dóna alegria
sense jutje ni mesura.
Avall de pensaments i d’invents
del moment que ens torba
vibra la nostra veritat més pura.
Els pensaments s’extenen
pel cos i els sentiments
mostrant, de nosaltres,
la part més dura.
Ah, però, entremig de tot
veig un somriure obert:
la llum dels feixos hi despunta. |
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Ben lluny de tanta quadratura.
Ben lluny del gust
per la impostura.
Ben lluny
de pretensions d’altura,
gratacels, ficcions, desencís.
(Ei, som l’endoll de la natura)
Les branques treuen flor
demanant atenció concreta
enmig de perfums i voladures.
Però voltant endins i enfora
dels paradissos que s’anuncien,
entens quina festa és
la que perdura!
|
|
| |
|
|
|
|
|
 |
| |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Ben lluny de tanta quadratura.
Ben lluny del gust
per la impostura.
Ben lluny
de pretensions d’altura,
gratacels, ficcions, desencís.
(Natura, tens prou temps
com per veure sense amargura.
Natura, tens la calma
que és tota una aventura) |
|
|
|
|
|
|
|
